Les jornades Territoris de Pastura 4 van servir per constatar la vulnerabilitat de la ramaderia extensiva en l’actual marc de polítiques i mercats agroalimentaris, i l’escàs reconeixement i valorització dels múltiples serveis que aporta aquesta activitat.
Com a exemple molt tangible d’això, el preu que percep el ramader per una canal de xai és avui dia el mateix que fa 30 anys, mentre els costos productius (compra de ferratges i suplements alimentaris, tractaments veterinaris, cost de l’energia, etc.) s’han incrementat de manera notable. No és doncs cap sorpresa que la ramaderia extensiva estigui en plena caiguda; la cabana d’oví s’ha reduït a la meitat els darrers 20 anys, passant d’un milió a mig milió de caps de bestiar a Catalunya. Davallada que es veu acompanyada d’un progressiu abandonament del medi rural, amb un augment de les masses forestals sense cap tipus de gestió i l’arribada dels incendis de sisena generació: tempestes de foc als quals el cos de Bombers no té capacitat tècnica per fer front. Cal doncs, recuperar la presència humana i de ramats al medi rural com a mitjà més eficaç a llarg termini per assolir paisatges culturals adaptats al canvi climàtic, i alhora la producció d’aliments de qualitat i de proximitat.
Per tot això, les entitats, organitzacions i professionals del sector participants de TP4, vam coincidir que cal una profunda revisió de la PAC i dels nous PDRs. I a nivell de Catalunya i l’Estat espanyol, vam formular les següents demandes:
- Necessitem un marc legal específic que defineixi clarament què és la ramaderia extensiva, flexibilitzi els paràmetres de competitivitat establerts i que incorpori mesures pròpies en relació a la mida de l’explotació, la reposició, el sacrifici, les infraestructures, la cadena de comercialització, l’etiquetatge, el valor afegit, i els serveis ambientals.
- Cal una diagnosi catalana de la situació del sector de la ramaderia extensiva, territorialitzat, i que estableixi uns objectius mesurables d’incorporació de pastors i caps de bestiar extensiu, tenint en compte i valoritzant de manera explícita els serveis ambientals relatius a la mitigació del risc d’incendis i la preservació del paisatge i la biodiversitat.
- És urgent una revisió del coeficient pastoral en zones forestals per tal que es reconeguin les àrees on la majoria de joves pastors i pastores s’incorporen i tenen accés a la terra.
- La xarxa d’escorxadors de baixa capacitat al territori (municipals, col·lectius, o a les explotacions) són una infraestructura bàsica per a les petites explotacions ramaderes extensives.
- Cal una entesa interdepartamental i una finestreta única per facilitar la tramitació de l’activitat ramadera, en particular en temes de territori i sanitat, i que els pastors i pastores es puguin veritablement dedicar al seu ofici.
- Cal facilitar l’accés a la terra a les noves incorporacions, així com accés a habitatge i corral, i serveis bàsics per a la vida al medi rural com internet 4G o 5G.
- Creix de manera contínua el percentatge de noves incorporacions a la ramaderia extensiva que són nouvinguts que no provenen de família pagesa, i per tant necessiten formació i vies d’accés al sector. L’Escola de Pastors de Catalunya és una eina estructural per aquest objectiu i requereix d’un suport estable de l’Administració i d’acord a la prioritat d’aquest sector en la política de desenvolupament rural del país.
- Reclamem que la política de pastura en zones estratègiques i franges per a la prevenció d’incendis sigui un servei reconegut pagat amb un import digne i no una ajuda.
Imatges de Territorios Pastoreados 4
Per finalitzar, recuperant les paraules de Marc Castellnou, cap dels GRAF del cos de Bombers de la Generalitat i President del Consell Assessor de la Fundació Pau Costa: “el sistema d’extinció està al límit i no té capacitat tècnica ni operativa per fer front als incendis de sisena generació que esdevindran més freqüents amb l’escalfament global. Per això cal invertir en paisatges més resistents als impactes del canvi climàtic, en un context de boscos més vulnerables al foc.”.
Apostem per la ramaderia extensiva com una forma de fixar població productiva i que té cura del territori, en un medi rural en un preocupant procés de despoblació.
